L’arribada de la Covid-19 ha posat en evidència, més que mai, la realitat de la globalització i interconnexió mundials a nivell sanitari, econòmic i social. També totes les injustícies i desigualtats. Ara sabem que ens sostenim en un sistema que genera riquesa només per a alguns, que precaritza arreu, invisibilitza el treball de les cures i es basa en un model de mobilitat internacional insostenible. Sabem que el llenguatge bèl·lic i la presència militar no solucionen crisis humanitàries, sinó que aquestes se superen gràcies a la solidaritat i la intercooperació.

Una crisi històrica com aquesta suposa un xoc emocional i social, i la manera de sortir-ne determinarà el nostre futur immediat i el de les properes generacions. La crisi ens ha de servir per reaccionar, per deixar enrere un sistema econòmic depredador i construir-ne un de nou, que tingui com a principis fonamentals la nostra ecodependència i interdependència, que sigui més just i sostenible amb el planeta i els éssers vius, i que posi en valor les cures. Un sistema que busqui erradicar totes les desigualtats i garantir els drets humans, a casa nostra i arreu, amb serveis públics forts, amb més investigació i recerca científiques orientades al bé comú, i mecanismes i polítiques de cooperació entre els governs i les societats de tot el món. Un sistema global on la prioritat sigui aquella part de la població més precaritzada, vulnerabilitzada i invisiblilitzada, i l’objectiu educatiu i cultural més compartit sigui construir societats antiracistes, feministes i ecologistes. Sabem que hi ha alternatives perquè fa temps que les estem construint. Només cal sumar-hi més gent.

Perquè si la resposta no és Global, #NoserveixdeRes. Volem #100x100JusticiaGlobal.