L’arribada de la Covid-19 ha posat en evidència, més que mai, la realitat de la globalització i interconnexió mundials a nivell sanitari, econòmic i social. També totes les injustícies i desigualtats. Ara sabem que ens sostenim en un sistema que genera riquesa només per a alguns, que precaritza arreu, invisibilitza el treball de les cures i es basa en un model de mobilitat internacional insostenible. Sabem que el llenguatge bèl·lic i la presència militar no solucionen crisis humanitàries, sinó que aquestes se superen gràcies a la solidaritat i la intercooperació.
Una crisi històrica com aquesta suposa un xoc emocional i social, i la manera de sortir-ne determinarà el nostre futur immediat i el de les properes generacions. La crisi ens ha de servir per reaccionar, per deixar enrere un sistema econòmic depredador i construir-ne un de nou, que tingui com a principis fonamentals la nostra ecodependència i interdependència, que sigui més just i sostenible amb el planeta i els éssers vius, i que posi en valor les cures. Un sistema que busqui erradicar totes les desigualtats i garantir els drets humans, a casa nostra i arreu, amb serveis públics forts, amb més investigació i recerca científiques orientades al bé comú, i mecanismes i polítiques de cooperació entre els governs i les societats de tot el món. Un sistema global on la prioritat sigui aquella part de la població més precaritzada, vulnerabilitzada i invisiblilitzada, i l’objectiu educatiu i cultural més compartit sigui construir societats antiracistes, feministes i ecologistes. Sabem que hi ha alternatives perquè fa temps que les estem construint. Només cal sumar-hi més gent.
Perquè si la resposta no és Global, #NoserveixdeRes. Volem #100x100JusticiaGlobal.
Si la resposta
no és Global,
#NoserveixdeRes
Per tot això reclamem:
Hem de canviar el sistema capitalista per un model basat en l’economia transformadora.
Cal blindar els drets humans bàsics i els polítics, la llibertat d’expressió…
Acompanyada d’una reforma fiscal justa i la fi dels paradisos fiscals.
Necessitem un model alimentari basat en la sobirania alimentària per garantir el dret a l’alimentació.
Informa't en clau
de Justícia global
Per a construir una societat crítica és imprescindible que aquesta disposi d’informació veraç i contrastada, tant del que passa aquí com a milers de quilòmetres. El món cada cop és més complex i els reptes globals necessiten respostes globals. És per això que el paper de la ciutadania i dels mitjans de comunicació a l’hora d’entendre aquestes complexitats és essencial per a trobar les solucions.
“El periodisme que paga la pena ens posa en la pell de l’altre!”
Martín Caparrós, periodista i escriptor.
Forma't
Quins canvis socials necessitem post Covid19?
Busquem propostes concretes a reptes globals.
converses instagram 14 de desembre
Instagram @conselljoventutcat
Tens una mica de patriarcat enganxat a la sabata? Parlem d’Ecofeminisme
Aitziber Uriagereka i Mariona Batlle
converses instagram 15 de desembre
Instagram @conselljoventutbcn
Xarxes socials: Connectades o venudes?
Liliana arroyo i Bru esteve
converses instagram 16 de desembre
Instagram @conselljoventutbcn
No em deixis en 'vist'. Actuem contra el racisme!
Moha Gerehou i Massin Akandouch
converses instagram 17 de desembre
Instagram @conselljoventutbcn
Quan compres de quin pal vas, oprimeixes o cooperes?
Arcadi Oliveres i Laura Grau
Podcast 18 de desembre
ACTE FINAL A LA NAU BOSTIK + STREAMING
Activisme de pantalla: és possible canviar el món amb Twitter o tiktok?
concerts The Tyets + Elane
David Fernández
Hanan Midan
Mar Mirabete
Modera:
Maria Bouabdellah
Webinar 7 de juliol - 18h
Zoom i en streaming Youtube
Quin model
de mobilitat internacional volem?
Propostes post Covid19 en clau de Justícia global
La pandèmia de la Covid19 ha demostrat que estem en un món globalitzat. On queden les fronteres? Per a qui i perquè existeixen? Quins models de ciutat volem? I de turisme? Debatrem sobre propostes concretes sobre un nou model de mobilitat que es basi en el respecte als drets humans i al planeta.
Mbuyi Kabunda
Maria García
Iván Miró
Modera:
Beatrice Duodu
Webinar 30 de juny - 18h
Zoom i en streaming Youtube
EMPRESES TRANSNACIONALS I DRETS HUMANS,
UN OXÍMORON?
AlertaDH.org
'A dónde va el capitalismo español'.
Webinar 29 de juny - 18:30h
Zoom i en streaming Youtube
Economia
per a la vida
Propostes post Covid19
Iolanda Fresnillo
Daniel Raventós
Xavi Casanovas
Natalia Quiroga
EDUCA en la
Justícia global
‘Un infant, un professor, un llibre i un bolígraf poden canviar el món. L’educació és l’única solució’,
Malala Yousafzai, Premi novel de la pau.
8 idees clau per
a l’educació post Covid19:
Acompanyem a infants i joves en el qüestionament de les concepcions pre-establertes amb un enfocament de drets: com vivim? com ens relacionem? quin sistema tenim? Expliquem que hi ha alternatives.
Contribuïm a una sortida de la crisi que fugi de la caritat i l’assistencialisme. Fem de l’acció educativa comunitària una oportunitat de vinculació social, organització i suport mutu, i de defensa de drets bàsics per a garantir vides dignes.
MATERIAL
I RECURSOS DE SUPORT
Per a famílies i per a la ciutadania
Per a educadors i educadores
Actua per a
la Justícia global
Només des de l’acció col·lectiva i organitzada, des del suport mutu i la solidaritat i l’internacionalisme podem posar rumb a la Justícia global. Donar suport i implicar-se en campanyes i lluites socials és imprescindible per a construir solucions globals. Busca la teva i suma’t-hi!
‘He deixat d’acceptar les coses que no puc canviar. Estic canviant les coses que no puc acceptar’.
Angela Davis, activista antiracista.
Tal i com ens ha mostrat la Covid19, el dret a la salut és un dels drets fonamentals, i un dels principals factors generadors de desigualtats. La campanya té per objectiu sensibilitzar sobre la importància de garantir aquest dret tant al nord com al sud, amb una visió global.
Arran de la militarització de la gestió de la crisi de la Covid19, Lafede.cat va demanar un nou model de seguretat humana basat en la cultura de pau.
La campanya Desmilitaritzem l’Educació té per objectiu impedir la presència de les institucions militars i els seus valors en els espais educatius. Sota el lema «Les armes no eduquen, les armes maten» denuncia la progressiva militarització d’espais públics.
La campanya Banca Armada denuncia públicament les institucions bancàries que financen la indústria militar, amb l’objectiu de sensibilitzar i exigir unes polítiques ètiques i responsables socialment.
Aquesta campanya permet que la ciutadania mostri el seu rebuig a la inversió militar estatal a través de la seva declaració de la renda, negant-se a pagarla part proporcional a la que es destinaria a la despesa militar. L'import es destina a causes socials.
Aquesta campanya vol incidir en les polítiques migratòries espanyoles per tal que les persones que es troben en situació administrativa irregular siguin regularitzades de manera immediata, amb l'objectiu de garantir els seus drets.
La plataforma tanquem el CIE agrupa persones que treballen per eliminar els Centres d’Internament d’Estrangers, a Barcelona situat a la Zona Franca, ja que son espais de vulneració de drets de les persones residents a l’Estat amb nacionalitat estranger
És una plataforma nascuda e 2015 per aturar les morts al Mediterrani. Actualment la seva acció se centre en denunciar les polítiques migratòries i d’asil europees i reclamar l’aplicació de vies legals i segures.
Aquesta campanya vol aconseguir que al mercat hi hagi fruita amb un segell de qualitat, que garanteixi que ha estat produïda respectant els drets socials i laborals de les persones temporeres i immigrades.
Plataforma pel dret a vot de les persones estrangeres agrupa a entitats que reclamen que el dret al vot actiu i passiu no estigui lligat a la nacionalitat en qualsevol de les cites electorals. Actualment milers de ciutadans amb nacionalitat estrangera queden exclosos d’aquest dret.
Aquesta campanya fa propostes concretes per fer front a la crisi social i econòmica i protegir, de manera especial, a la classe treballadora des de la solidaritat, l’organització col·lectiva i la mobilització social.
La campanya Pobresa Zero – Justícia Global a Catalunya és una plataforma que agrupa més de 3.200 entitats que reclamen una acció més efectiva i corresponsable contra la pobresa i les desigualtats.
La campanya reclama que es cancel·li el deute extern que tenen els països empobrits, especialment del sud global, amb els del nord global per tal que tots aquests diners es puguin destinar a fer front a l'emergència de la Covid19.
La plataforma té per objectiu denunciar i combatre l’evolució del sistema fiscal espanyol, cada vegada més regressiu i injust, i el model de societat que se’n deriva on les rendes altes i de capital gaudeixen de millors condicions laborals.
Aquest espai de trobada reuneix al seu voltant diferents iniciatives que comparteixin la voluntat de posar al centre de l’economia les persones i el medi ambient. Un espai per buscar camins de sortida a l’economia basada en l’extracció, el creixement, la competitivitat i el mercat, i construir societats resilients i col·laboratives.
FETS treballa per promoure i donat a conéixer la banca ètica com una alternativa financera al model tradicional.
Pam a Pam és una eina col·lectiva que mostra que existeix una economia al servei de les persones a Catalunya oberta a la participació de tothom. Mostra les alternatives econòmiques dividides en 15 sectors.
LaCoordi és una plataforma catalana que té per objectiu consolidar el Comerç Just, les Finances Ètiques i l’Economia Social i Solidària des d’una perspectiva Nord/Sud per contribuir a la justícia social, la reducció de les desigualtats i el respecte pels drets humans.
By 2020 és una campanya que reclama la justícia climàtica amb l’objectiu de connectar diferents lluites i fer accions de denuncia.
L’objectiu d’Aigua és Vida és aconseguir que la política d’aigua i la gestió del cicle integral a Catalunya sigui realitzada des del sector públic i amb la participació i el control de la societat civil. En aquest sentit, denuncia el paper dels sectors lucratius en la seva gestió i el sanejament que representen les corporacions privades.
La campanya Catalunya No als Tractats de Comerç i Inversió denuncia les negociacions dels tractats de comerç i inversió que està duent a terme Europa i reclama una política econòmica i comercial que serveixi per a l’interès públic i actuï en favor d’un futur comú.
Aquesta web agrupa casos de vulneracions de drets humans per part d'empreses catalanes que operen a l'exterior. Les organitzacions que la impulsen treballen per aconseguir la posta en marxa d'un Centre públic de monitorització de l'acció de les multinacionals.
La Xarxa d’Observadores de Vulneracions en context de Protesta neix en el context de les mobilitzacions pel referèndum de l’1 d’octubre. Actualment fa tasques d’observació de vulneracions de drets humans en protestes i mobilitzacions socials.
L’PLEEC lluita perquè el món financer no entri a espais educatius per a fer educació financera des d’una visió del model capitalista neoliberal tal i com estableix el conveni entre el Departament d’Educació i l’Institut d’Estudis Financers, establert el 2013.
La campanya reclama el dret a una educació de qualitat, equitativa, gratuïta i universal per a totes les persones del món.
La iniciativa recull la proposta del 8 de març de 2017, la primera vaga global de dones a l’Argentina, amb l’objectiu de denunciar i posar sobre la taula les desigualtats i discriminacions cap a les dones que imposa el sistema heteropatriarcal actual.
És un espai de Ca la Dona i de confluència de dones i col·lectius diversos que des d’àmbits com el jurídic, l’educatiu, la cooperació, l’atenció directa i l’activisme feminista treballem per l’eradicació de les violències masclistes.
No serveix de res
si no és justícia global
A fons
Santiago Alba Rico
En una llarga entrevista en francès publicada el 2012, l’admirable jutge italià Roberto Scarpinato, flagell de la màfia, pupil dels màrtirs Falcone i Borsellino, ell mateix amenaçat i perseguit, explicava que no havia estudiat lleis, com tants dels seus col·legues, perquè cregués que la Justícia consisteix a “donar a cada un el que és seu”, sinó per “defensar el dret a la fragilitat”: “paradoxalment”, escrivia, “les institucions haurien de garantir el dret a la fragilitat dels individus, el dret, tot comptat, a no renunciar a la seva pròpia humanitat”.
Pocs conceptes expressen tan bé l’ideal de l’ecofeminisme com el de justícia global. L’ecofeminisme és teoria i praxis per assolir un món més just, amb menys sofriment, un món d’igualtat, llibertat i sostenibilitat. Segons s’entengui la identitat femenina i el fonament ontològic del món, l’ecofeminisme pot ser essencialista o constructivista, espiritualista o materialista…
Daniel Innerarity
Aquest web fa servir cookies per a millorar l’experiència de l’usuari. Si continueu utilitzant aquest lloc, entenem que hi esteu d’acord. Més informació