Manifest
A Lafede.cat celebrem 30 anys de treball de cooperació internacional i de defensa dels drets humans i la pau. Com a plataforma pionera en la denúncia de les causes de la pobresa i la desigualtat a tot el món, estem orgulloses de poder dir que formem part d’un país especialment actiu i solidari.
En els últims temps s’han alçat moltes veus contra la violència masclista, l’emergència climàtica o a favor de l’acollida de persones refugiades. També en els últims temps hem viscut grans mobilitzacions contra les retallades econòmiques i contra la repressió de drets i llibertats, i ens hem adonat com, cada vegada més, les crisis i esclats socials que es repeteixen arreu tenen causes comunes.
En aquests 30 anys hem après que part del nostre treball no ha servit de res perquè la nostra mirada era parcial i incompleta. Hem après també que les declaracions, cimeres i compromisos de líders internacionals no han servit de res perquè han primat els interessos d’unes elits polítiques i econòmiques per sobre dels drets de milers de milions de persones, de la resta d’espècies, i del propi planeta. Ara ja sabem que no n’hi ha prou de salvar milers de vides i aconseguir millores a molts pobles i comunitats si el sistema segueix posant-los en risc permanentment i les desigualtats no paren de créixer. Ara ja sabem que no hi haurà pau si no es deixa d’alimentar la indústria de la guerra i els discursos de por a l’altre que fomenten les polítiques de seguretat, dins i fora de les nostres fronteres. Ja sabem que el nostre treball #noserveixderes si no hi ha Justícia global.
El món avança sense brúixola però 30 anys després volem reivindicar la lluita per la justícia global com a única manera de frenar un sistema capitalista depredador i inhumà. Volem dir ben alt que la justícia no es pot trossejar i que no hi ha justícia social, justícia econòmica, justícia ambiental, justícia antiracista o justícia de gènere per separat. Que la defensa dels drets humans no entén de fronteres. Que aquí ni tenim més drets ni en mereixem més que a qualsevol altre lloc; que els nostres drets no han de ser diferents dels d’altres persones. Volem deixar clar que no hi ha justícia, si no és global.
Després de 30 anys ja no és responsable parlar d’un nord i d’un sud, d’un ells i d’un nosaltres. La justícia global apel·la a un tot interconnectat, a un compromís real i profund amb la humanitat. Treballar per la justícia global vol dir treballar per eradicar la pobresa i la desigualtat arreu, apostant de debò per un altre model econòmic que, com reivindica la lluita feminista, posi la vida al centre.
Una vida en tots els seus sentits i dimensions, també la del planeta i la de totes les espècies que hi habiten, com ens recorda l’ecologisme; i això passa per prendre consciència i canviar els nostres models de producció i hàbits de consum desmesurat, si volem assegurar una vida digna per a les properes generacions. També vol dir enderrocar totes les fronteres, les físiques i les mentals, i ser conscients que la lluita ha de ser necessàriament antiracista i anticolonialista.
I no són només els drets bàsics els que han d’estar coberts arreu. No només el dret a la salut, l’educació, l’habitatge o l’alimentació, també el dret a manifestar-nos, reunir-nos, expressar-nos, informar-nos i estimar-nos o pensar diferent. I tot, des de la defensa de la pau i la pràctica de la noviolència com a base d’una societat compromesa amb la vida. 30 anys després ja sabem que l’amenaça cap als drets i les llibertats és global i que cal exigir a qui té responsabilitats polítiques i al poder econòmic una nova agenda global de prioritats, basada en la defensa de la vida i dels drets humans.
És per això que 30 anys després ens comprometem a treballar activament per un canvi global del sistema. Sabem que hi ha alternatives. Les coneixem perquè portem 30 anys treballant-hi. Necessitem polítiques de Justícia global a l’alçada dels reptes que afrontem. Sabem que som milers de persones organitzades amb les capacitats, les idees i les propostes, i ens comprometem a coordinar-nos més i millor. 30 anys després convidem tothom a prendre consciència dels seus privilegis i de la seva responsabilitat en el manteniment d’aquest sistema suïcida i injust, i a fer un pas endavant i convertir-se en un agent actiu de canvi. Ja sabem que qualsevol altra cosa no servirà de res; que #Noserveixderes si no és Justícia global. Recuperem la brúixola. Actuem per la justícia global.
Participa
Dimarts 10 de desembre a les 19.30h
Dia Internacional
dels Drets Humans
CONCERT AMB
ROOTS DIAMOONS
karamba koers
ADALA & SIVA
amb HIGHPAW, PAULA BU i BELEN NATALI
La [2] de l’Apolo (Barcelona)
Entrades 8€ anticipada i 10€ a taquilla
Dissabte 14 de desembre a les 11h
Ruta de la
Justícia global
Quines injustícies es cometen a Barcelona i on?
Qui lluita contra elles?
Quines victòries s'han assolit?
11h · Punt d’inici: Lafede.cat, carrer de les Tàpies 1-3, Barcelona
(L2/L3 Paral·lel – L3 Drassanes). Activitat gratuïta (cal reservar plaça)*
*25 places màximes. Reserva la teva a federacio@lafede.cat. Les entitats de Lafede.cat tenen preferència a l’hora de reservar lloc.
Dimarts 26 de novembre a les 19h
El diàleg en temps
d'autoritarismes
PRESENTACIÓ DE LA REVISTA "JUSTÍCIA GLOBAL"
CONVERSA ENTRE
MARCIA TIBURI
Filòsofa i escriptora brasilera exiliada a París
Míriam Hatibi
Activista i consultora de comunicació
Hibai Arbide
Periodista i advocat
MODERADA PER SERGI PICAZO
Aula 1 – CCCB (Carrer de Montalegre, 5 – Barcelona)
*Places limitades a l’aforament de l’aula. Les persones subscriptores de CRÍTIC i les entitats de Lafede.cat poden reservar-ne.
Campanyes
“Què puc fer jo per la Justícia global?”
Aigua és Vida
Catalunya No al TCI
Banca Armada
By2020 We Rise Up
Defender a quien defiende
Desmilitaritzem l’educació
Dismantle Corporate Power
LaCoordi. Comerç just i banca ètica
Pam a pam
Pobresa Zero - Justícia Global
Plataforma per una educació econòmica crítica i plural
Plataforma per una fiscalitat justa, ambiental i solidària
Som defensores
Stop Mare Mortum
Tanquem el CIE
Vaga feminista 8M
Vot per tothom
A fons
En una llarga entrevista en francès publicada el 2012, l’admirable jutge italià Roberto Scarpinato, flagell de la màfia, pupil dels màrtirs Falcone i Borsellino, ell mateix amenaçat i perseguit, explicava que no havia estudiat lleis, com tants dels seus col·legues, perquè cregués que la Justícia consisteix a “donar a cada un el que és seu”, sinó per “defensar el dret a la fragilitat”: “paradoxalment”, escrivia, “les institucions haurien de garantir el dret a la fragilitat dels individus, el dret, tot comptat, a no renunciar a la seva pròpia humanitat”.
Pocs conceptes expressen tan bé l’ideal de l’ecofeminisme com el de justícia global. L’ecofeminisme és teoria i praxis per assolir un món més just, amb menys sofriment, un món d’igualtat, llibertat i sostenibilitat. Segons s’entengui la identitat femenina i el fonament ontològic del món, l’ecofeminisme pot ser essencialista o constructivista, espiritualista o materialista… No obstant això, es pot afirmar que, en totes les seves formes, aspira a una societat profundament democràtica que hagi deixat enrere les dominacions de gènere, classe, raça, opció sexual i espècie i adoptat una cultura de pau.
Quan es van formular, fa uns quants anys, les primeres teories sobre la globalització, alguns autors van pretendre minimitzar la novetat d’aquest fenomen assenyalant que altres moments de la història recent s’havien caracteritzat per una forta internacionalització i integració econòmica. L’argument sorgia de comparar la nostra situació actual amb el període que va de 1870 a 1913, l’“època daurada de l’economia internacional”.
L’imaginari global dominant sorgeix amb el fenomen de la modernitat. És un imaginari fonamentat en un relat únic del progrés, el desenvolupament i l’evolució humana, relacionats amb el capital, la ciència i la tecnologia, i en una idea del coneixement com a quelcom innocent i il·limitat aplicable al control del medi ambient, la mediació en les relacions socials i el disseny d’una societat perfecta. En aquest relat únic, un nombre de persones relativament petit (sovint del “Primer Món”) es presenta com a aquell que condueix la humanitat cap a un futur més pròsper i civilitzat, mentre la majoria de persones (ubicades en el “Tercer Món”) són presentades com a aquelles a qui fan falta coneixements, educació o desenvolupament; persones que en molts aspectes estan endarrerides i necessiten ajuda o, fins i tot, són en si mateixes obstacles per al desenvolupament.
Encara que no són fàcils de concretar de forma unànime els elements definitoris de la noció de justícia global, sí que és possible, com tantes altres vegades, avançar per la via negativa. Vull dir que és més senzill obtenir un consens considerable respecte els factors (i projectes) que resulten inacceptables, si es pretén assolir uns paràmetres mínims d’aquest objectiu. Probablement el primer sigui la desigualtat a les relacions internacionals, que té conseqüències inacceptables, manifestament injustes per a una bona part dels éssers humans que habiten el planeta.
Els reptes del segle que estem començant són immensos. Viurem -de fet, ho viuran sobretot els nostres fills/es i néts/es- les conseqüències de l’escalfament d’un planeta que no sabem cuidar, la fi dels combustibles fòssils, unes condicions climàtiques extremes i un fort creixement demogràfic. El consens al món científic és elevadíssim, però quasi cap dirigent els escolta. Tant és així, que persones implicades en el món de la ciència van organitzar una «march for science», una marxa mundial per la ciència el passat mes d’abril en la qual denunciaven que les retallades, la censura, la desaparició de dades i els intents de desmantellar les agències governamentals, ens amenacen a tots i totes, i posen en risc la salut, el menjar, l’aire, l’aigua, el clima i el treball.
